Aquesta setmana he descobert la poetessa estatunidenca Mary Oliver, nascuda el 1935 a Ohio i guanyadora del National Book Award y el premi Pulitzer. Els poemes d’Oliver no captiven immediatament. Escrits amb llenguatge senzill i enganyosament simples, no són ni una explosió, ni un misteri. Però si perseveres en la lectura d’un poemari i una recopilació de poemes, et quedes fascinada. Oliver et transporta a l’instant precís en el qual escriu el poema; viatja sense fronteres aparents entre el microcosmos de la natura i la cerca espiritual del significat de la vida.
Explica ara i adés que va començar a observar la natura, llegir compulsivament i trobar una forma d’escriure les meravelles que descobria per escapar d’una infància infeliç. Oliver explica que “I read the way a person might swim, to save his or her life. I wrote that way too” (“Llig com hom neda, per salvar la vida. I escric així també.”) (“Staying Alive”). Oliver descriu els seus pares a “Flare” tot dient:
“The voice of the child crying out of the mouth of the
grown woman
is a misery and a disappointment.
The voice of the child howling out of the tall, bearded,
muscular man
is a misery, and a terror.”
“La veu de l’infant que crida per la boca de la
dona major
és una misèria i una decepció.
La veu de l’infant que clama per la boca de l’alt, barbut
i musculós home
és una misèria, i un terror.”
Oliver vol que cada poema represente una vida “lived with intelligence, patience, passion and whimsy” “viscuda amb intel·ligència, paciència, passió i fantasia capritxosa” (“The Swan”) i també té molt clar que “you must not, ever, give anyone else the responsibilitiy for your life” “mai no has de cedir a cap altra persona la responsabilitat sobre la teva vida” (“Staying Alive”).
Hi ha tants poemes i versos de l’Oliver que m’agraden que he decidit que cada dia d’aquesta setmana us en posaré un al blog.
Per cert, algú sap si la Mary Oliver ha estat traduïda al català?
No comments:
Post a Comment